TRANSMISSIÓ PER CORRETJA
En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra. Les ranures de totes dues politjes tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.
l'equació que relaciona el moviment de dues politjes unides per una corretja és:
D1·ω1 = D2·ω2
TRANSMISSIÓ PER CADENA I RODES
En aquest cas el mecanisme està format per una cadena i unes rodes dentades.
És compleix la equació d'equilibri de la transmissió per engranatges:
Z1·ω1 = Z2·ω2
TRENS DE MECANISMES
Els trens de mecanisme estan formats per la uniaó de diversos mecanismes simples.
Tren d'engranatges:
Si volem augmenar la velocitat d'un mecanisme, es fan servir diversos engranatges o politges acoblats, passant de l'engranatge més gros al més petit.
Tren de rodes i cadenes:
Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaries.
Tren de politges:
Per reduir la velocitat d'un motor podem unir diverses politges amb una corretja.
CARGOL SENSE FI I RODA
La unió d'un cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, però aquest cop entre eixos que són perpendiculars entre ells.
La rosca del cargol engrana amb les dents de l'engranatge.
Perquè la roda dentada faci una volta completa el cargol a de girar tantes vegades com dents ingui l'engranatge.
el sistema no funciona a la inversa; la roda no pot moure el cargol perqué es bloqueja.
En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra. Les ranures de totes dues politjes tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.
l'equació que relaciona el moviment de dues politjes unides per una corretja és:
D1·ω1 = D2·ω2
TRANSMISSIÓ PER CADENA I RODES
En aquest cas el mecanisme està format per una cadena i unes rodes dentades.
És compleix la equació d'equilibri de la transmissió per engranatges:
Z1·ω1 = Z2·ω2
TRENS DE MECANISMES
Els trens de mecanisme estan formats per la uniaó de diversos mecanismes simples.
Tren d'engranatges:
Si volem augmenar la velocitat d'un mecanisme, es fan servir diversos engranatges o politges acoblats, passant de l'engranatge més gros al més petit.
Tren de rodes i cadenes:
Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaries.
Tren de politges:
Per reduir la velocitat d'un motor podem unir diverses politges amb una corretja.
CARGOL SENSE FI I RODA
La unió d'un cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, però aquest cop entre eixos que són perpendiculars entre ells.
La rosca del cargol engrana amb les dents de l'engranatge.
Perquè la roda dentada faci una volta completa el cargol a de girar tantes vegades com dents ingui l'engranatge.
el sistema no funciona a la inversa; la roda no pot moure el cargol perqué es bloqueja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario